dimecres, 3 de febrer del 2010

Per qué un Programa Intergeneracional com aquest


Abans del desenvolupament de l’escriptura, la tradició oral, els mites, els ritus, els costums i la cultura material foren els únics mitjans per a la transmissió d’informació d’una generació a una altra. Gran part de la memòria històrica de Simat de la Valldigna encara està escrita. Són les persones que la van viure els que poden contar-la en primera persona: l’escola, l’emigració a França, la tornada a casa... Amadu Hampaté Bá, membre de la delegació de Mali en la Unesco va pronunciar el 1962 –en una assemblea de la citada organització–, una frase que es va fer cèlebre de la nit al dia: «Quant a l’Àfrica es mor un ancià es crema una biblioteca». La sensibilitat d’aquest home cap al que era l’herència oral del seu poble va posar de manifest la fragilitat d’aquestes memòries vives de l’Àfrica que s’emportarien la seua tradició i història si no es reaccionava ràpidament (cit. en Cotteau i Heckmann, 1994).[1] La història oral és molt útil com a tècnica d’investigació, ja que ofereix vivències de gent corrent. En fer història de la vida de les persones portem a primer pla temes que interessen a tots, com el treball, l’oci, la família, l’escola, la infància, l’adolescència, la maduresa, la vellesa, els millors anys de la nostra vida... A més, quan entrevistem persones majors, aquesta forma de fer història els eleva l’autoestima, els dóna confiança en si mateixos ja que comproven que el seu testimoni interessa a les generacions posteriors i els fa sentir-se col·laboradors i útils per a alguna cosa important. I si l’entrevista la condueix algú que poguera ser nét de l’entrevistat, com ha ocorregut en el nostre projecte, a més de proporcionar una recuperació de la dignitat dels nostres majors, la història oral aproxima generacions separades. Entre ambdues generacions, entre entrevistadors i entrevistats, quan es trenca el gel, resulta evident que tenim moltes coses de les quals podem parlar i que ambdues generacions tenen molt que transmetre. En aquest projecte hem utilitzat la narració com a instrument fonamental mitjançant el qual dotem de sentit les experiències viscudes. En totes les històries hi ha un entorn, uns personatges, una trama i un desenllaç, i en aquestes, el narrador és, al mateix temps, protagonista de la història que conta. Alhora que elabora el relat, el narrador organitza i dóna sentit a aspectes rellevants de la seua pròpia vida i aquest sentit permet entendre els canvis experimentats al llarg de trajectòria vital, reelabora la memòria de la seua vida. Crear «aquest jo narrat» (la història) en forma de història de vida permet avaluar la pròpia trajectòria vital; ser capaços d’avaluar de manera positiva el «jo present» (el narrador) a partir del judici del «jo narrat» és la gran força que tenen les històries de vida.[2] Un se sent orgullós d’allò viscut i projecta aquest orgull sobre el present.
Gent corrent amb modes diferents –o similars– de viure la vida, a pesar de pertànyer a distintes generacions. Gent corrent a voltes separada, segregada per «la seua edat». Els programes intergeneracionals permeten acostar els membres d’una generació i d’una altra i creen llocs conjunts de interacció que possibiliten compartir experiències. A través de encontres intergeneracionals como aquest, portat a terme a Simat de la Valldigna, es podrà construir una imatge positiva del fet d’envellir, entenent que la vellesa pot ser saludable, autònoma, activa i amb integració plenaen la societat. L’envelliment ha de veure’s com una etapa de la vida més, en què també és possible el desenvolupament de les capacitats dels homes i les dones, com agents actius de les nostres societats. Amb aquesta idea de fons sorgeix el programa intergeneracional Simat: Generacions Connectades.
És necessari que els joves siguen cada vegada més conscients que, per a avançar en la construcció d’una societat més justa, cal reconéixer els avanços aconseguits per les generacions que els van precedir i valorar convenientment la seua experiència i les seues capacitats actuals. La solidaritat intergeneracional és un marc natural d’encontre, aprenentatge i intercanvi entre les persones que ofereix avantatges per a tots i ajuda a aconseguir una societat més integrada.
En el món actual en què les relacions entre les persones es donen entre aquells que pertanyen al mateix grup d’edat, i més enllà de la relació familiar (relació avi-nét) no ni ha llocs d’encontre, es fa necessari la creació ex professo d’activitats, moments d’acostament entre generacions. Per això, en definir un programa intergeneracional es diu que és una interacció intencionada, continuada en el temps que ofereix un lloc d’encontre per a membres de diferents generacions amb el fi d’obtindre beneficis per a ambdues parts.
Hui en dia, a Espanya, hi ha una gran varietat de programes intergeneracionals. Podem trobar programes intergeneracionals organitzats des d’escoles o instituts col·laborant amb centres de majors o residències, on els majors fan jocs o ensenyen a fer joguets amb materials reciclats… També n’hi ha a biblioteques, on persones majors conten contes mitjançant els quals es poden transmetre valors. Uns altres programes se centren en l’ensenyament de les noves tecnologies i uns altres, en la transmissió, a partir de jocs, d’estils de vida saludables.
Quid pro quo. Donar i rebre. Jo et done i tu em dónes. L’intercanvi d’ajuda, de coneixements, d’aprenentatge, és un component bàsic en tots els programes intergeneracionals. Quan vam plantejar a l’alcalde de Simat de la Valldigna la realització d’aquest programa intergeneracional, Simat: Generacions Connectades, teníem un objectiu clar que guiaria nostre projecte: aconseguir una interacció entre habitants de Simat de la Valldigna amb històries de vida diferents però amb molt que aportar els uns als altres. Fruit d’aquesta relació continuada mitjançant els temps sorgiria de manera inevitable un coneixement mutu que ajudaria a desterrar els estereotips, les idees preconcebudes, entorn a la vellesa…i entorn a la joventut. Gràcies a un programa com aquest, generacions que normalment no tenen contacte entre si, es coneixerien per a acabar sabent que, més enllà de l’edat, les diferències entre les persones no en són tantes. Mitjançant el diàleg entre generacions preteníem donar un pas més en l’establiment d’una societat per a totes les edats.
Aconseguir una societat per a totes les edats implica una anàlisi de la societat des d’una perspectiva més àmplia, i destaca el paper que tenen les relacions entre les diferents generacions que la componen. La solidaritat entre les generacions en tots els àmbits –familiar, comunitari i nacional– és essencial per a la cohesió social.

El programa intergeneracional Simat: Generacions Connectades va unir a dos generacions per a fer un projecte comú: arreplegar les històries de vida de deu persones majors habitants de Simat de la Valldigna i que han quedat plasmades en aquest llibre que el lector té a les mans. A més a més, en tenir la inestimable col·laboració activa dels professors de l’institut de Tavernes de la Valldigna –la generació intermèdia–, hem aconseguit un projecte multigeneracional, la qual cosa ha afegit més valor encara a aquest projecte.
[1] Cotteau, G. i Heckmann, H. (1994). «Amadú Hampaté Bá, Memoria viva de África», en Balta, P. (ed.), Islam. Civilización y sociedades. Madrid: siglo XXI. Pp. 181-191.
[2] Villar, F. (2006). Historias de vida y envejecimiento. Madrid: Portal Mayores, Informes Portal Mayores, n. 59. Lecciones de Gerontología, VII. Consultado el 20/9/2009 en www.imsersomayores.csic.es/documentos/villar-historias-01.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada